Noticies

Dia de la Pau a l'institut

 SI VIS PACEM PARA VERSVM

Dilluns dia 30:

Avui a l’Institut Canigó hem fet un acte de celebració de la Pau a partir de la llum i de la paraula. Amb la llum de dues espelmes dos alumnes han fet un camí envoltat de la resta de companys i companyes, mentrestant dues alumnes han recitat dos poemes de dos grans autors: Paraules per la pau de Miquel Martí i Pol i Oda al hombre sencillo de Pablo Neruda.

Per finalitzar un grup de noies i nois de 4t d’ESO i de 1r de batxiller han tancat l’acte amb dues cançons sobre la convivència: We are the world de Michael Jackson i Jo sóc com tu dels Catarres.

Agraïm la participació i col·laboració de tots i totes en aquest acte.

 

 

 

Tot seguit teniu els dos poemes que s'han recitat:

ODA AL HOMBRE SENCILLO

Voy a contarte en secreto                                               
quién soy yo,
así, en voz alta,
me dirás quién eres,
quiero saber quién eres,
cuánto ganas,
en qué taller trabajas,
en qué mina,
en qué farmacia,
tengo una obligación terrible
y es saberlo,
saberlo todo,
día y noche saber
cómo te llamas,
ése es mi oficio,
conocer una vida
no es bastante
ni conocer todas las vidas
es necesario,
verás,
hay que desentrañar,
rascar a fondo
y como en una tela
las líneas ocultaron,
con el color, la trama
del tejido,
yo borro los colores
y busco hasta encontrar
el tejido profundo,
así también encuentro
la unidad de los hombres,
y en el pan
busco
más allá de la forma:
me gusta el pan, lo muerdo,
y entonces
veo el trigo,
los trigales tempranos,
la verde forma de la primavera
las raíces, el agua,
por eso
más allá del pan,
veo la tierra,
la unidad de la tierra,
el agua,
el hombre,
y así todo lo pruebo
buscándote
en todo,
ando, nado, navego
hasta encontrarte,
y entonces te pregunto
cómo te llamas,
calle y número,
para que tú recibas
mis cartas,
para que yo te diga
quién soy y cuánto gano,
dónde vivo,
y cómo era mi padre.

Ves tú qué simple soy,
qué simple eres,
no se trata
de nada complicado,
yo trabajo contigo,
tú vives, vas y vienes
de un lado a otro,
es muy sencillo:
eres la vida,
eres tan transparente
como el agua,
y así soy yo,
mi obligación es ésa:
ser transparente,
cada día
me educo,
cada día me peino
pensando como piensas,
y ando
como tú andas,
como, como tú comes,
tengo en mis brazos a mi amor
como a tu novia tú,
y entonces
cuando esto está probado,
cuando somos iguales
escribo,
escribo con tu vida y con la mía,
con tu amor y los míos,
con todos tus dolores
y entonces
ya somos diferentes
porque, mi mano en tu hombro,
como viejos amigos
te digo en las orejas;
no sufras,
ya llega el día,
ven,
ven conmigo,
ven
con todos
los que a ti se parecen,
los más sencillos,
ven,
no sufras,
ven conmigo,
porque aunque no lo sepas,
eso yo sí lo sé:
yo sé hacia dónde vamos,
y es ésta la palabra:
no sufras
porque ganaremos,
ganaremos nosotros,
los más sencillos,
ganaremos,
aunque tú no lo creas,
ganaremos.                               (Pablo Neruda)                        
   


PARAULES PER LA PAU

Només perdura allò que bastim amb esforç i creix en l'esperit dels homes i dels pobles fins a esdevenir l'àmbit on tota veu ressona.

Així la pau, que es guanya tenaçment cada dia pel desig de voler-la més que tota altra cosa i és el mirall que fa possibles tots els somnis.

Parlo de pau en pau, des d'aquests temps que em toca de viure i de sofrir, des de la meva altura d'home senzill que creu que la pau és possible, des de l'amor profund al poble i a la llengua que m'han fet el que sóc i em serven i m'impulsen.

La tarda és un espai de lentituds perdudes que se m'adorm als ulls plàcidament i clara.

D'aquest silenci estant proclamo l'esperança, la pau no és un do ni un cim inassolible sinó el recomençar de moltes primaveres, la voluntat i el risc d'estimar i de comprendre.

Tota la vastitud dels anys i el seu misteri ressona en les paraules que escric perquè serveixin de bandera i d'escut, de fita i de designi.

Més que amb l'eco estrident de timbals i trompetes que senyoreja edats i vulnera silencis, més que amb tot l'aldarull de cants victoriosos que ofeguen el lament dels desvalguts i els febles, i més que amb el menyspreu groller dels prepotents que es proclamen hereus de totes les riqueses, falquem l'ara i aquí, convençuts i solemnes, amb un anhel de pau que encengui les mirades.

Pensem en el futur des de l'ara que esclata dins i fora de tots, i fem amb les paraules un reducte de llum que en preservi la força.

Vulguem la pau en pau, sense cap mesquinesa, perquè en l'ordre del temps només creix i perdura tot allò que bastim amb esforç, i fecunda la sang i l'esperit dels homes i dels pobles.

(Miquel Martí i Pol)

Escrit expressament per al Centre UNESCO de Catalunya, l'any 1987, amb motiu de l'Any Internacional de la Pau.

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn